Latest Post

LES FORCES ESPANYOLES DEL DESORDRE PÚBLIC I LA REPRESSIÓ

LES FORCES ESPANYOLES DEL DESORDRE PÚBLIC I LA REPRESSIÓ

Antoni Viñas i Obiols, Advocat

Barcelona, 22 de setembre de 2019.

Acabo de penjar un flash irònic referent a la notícia que feia córrer ahir la nostra policia sobre els seus preparatius de cara a les protestes del poble català per la Sentència del Judici Polític de l’estat espanyol i que en les properes dates coneixerem.

Així les coses, l’estat espanyol ara es prepara per a pintar de silenci l’indignació popular per una Sentència del seu Tribunal Suprem que, com és habitual a Espanya, els periodistes ja ens han advertit de la seva brutal injustícia. Espanya ens envia a Catalunya Guàrdies Civils, Policia Nacional i rearma la policia catalana per violentar altra cop la dissidència.

No seré jo qui emblanquini la trista tasca de la justícia pel que fa a la seva perversa interpretació dels drets humans en el segle XXI. Al contrari, vull deixar palesa primerament la perversitat de la premissa estrafolària, i molt recurrent, de que el problema de les relacions Catalunya-Espanya és que els polítics no han sabut entendre’s i per això ha hagut d’actuar la justícia. L’estat espanyol és únic; és la suma de tots els estaments que el composen, inclosa la seva justícia. Quan al segle XX es va redactar la constitució espanyola, i alhora d’immplementar-la, els legisladors no varen saber prescindir de les velles pràctiques autoritàries consistents en reforçar les normes jurídiques amb tot un ventall de mesures que volien fer palesa la força de l’estat en front de qui qüestiones llurs principis jurídics. Més sagrats com més inamovibles es declaressin. Així doncs, dins d’aquest engranatge estatal, la justícia va tenir un paper cabdal a l’hora de dissenyar-se els mecanismes coercitius del propi estat. Talment com succeí a la Alemanya de Hitler, a la Grècia dels coronels, a la França de Petain, al Portugal de Salazar i, com recordem aquí, també n’era valor inqüestionable a l’Espanya franquista, quina cultura i tradicions, com dia a dia podem observar, gaudeix d’una salut immillorable.

És doncs ben clar que al segle XX, i molt especialment després de la Declaració Universal dels Drets Humans, ningú es podia permetre exercir prerrogatives absolutes en matèria de dissidència. Els governs més barroers dels països més salvatges varen saber trobar una arma eficaç en la pulcritud de les togues per tal d’aniquilar les seves dissidències internes.

La força dels jutges no és la seva intel·ligència. La veritable força és que, per tal d’imposar la seva visió política, ètica, estètica -ó digueu-n’hi com voleu- de la societat, tenen la prerrogativa de poder ordenar actuacions contundents als anomenats “cossos i forces de seguretat de l’estat”, és a dir, allò que en altres temps coneixíem com la policia política. Un veritable exèrcit al servei de la seva arbitrarietat. A aquest exèrcit, generalment de mercenaris mal pagats i fortament armats, li correspon la tasca de vetllar amb la intimidació i la violència els designis de l’estat que a cop de Sentència dia a dia van improvisant si convé.

Acabo amb la pregunta que m’atenallava quan he començat aquest escrit: Quantes vegades creu l’estat espanyol que podrà ensenyar al món el procedir xulesc i violent de l’1 d’octubre?. Per nosaltres que no es tallin perquè en els moments cabdals de la nostra història els catalans ben nascuts sempre hi hem estat!

Anuncis

Arxius

Octubre 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Anuncis
Cranfield breeze

Pinzellades de vida d'un doctorand

LA GRADERIA

La otra liga de baloncesto

canalrepublica.wordpress.com/

Som un mitjà canalitzador que neix amb l’objectiu de fer front al #mediastorm indiscriminat contra Catalunya i tot el procés de construcció de la República Catalana per part dels mitjans espanyols.

ACTUALITAT POLITICA

Per Gonçal Bayó Canut

El derecho y el revés

El objetivo de este blog es contribuir al debate jurídico con personas que no están seguras de tener razón.

El passat que no passa

El blog d'Agustí Colomines

Sabadell Sud CB

Club de bàsquet fundat al 2014 a la ciutat de Sabadell #SOMSUD

Paraules sense escrúpols

Desficacis del Giorgio Grappa.

Planetacb

Un planeta con baloncesto

%d bloggers like this: